Infants de 4 mesos a 1 any
Pels més petits seleccionem paneres amb el material més adient per a ells, que no siguin objectes massa petits o que punxin o tallin.
Generalment son els objectes més grans però amb diferents textures que puguin tocar i experimentar amb el tacte, l'oïda, la vista, el gust i l'olfacte.
Han de ser objectes amb els quals l'educadora se senti tranquil·la, tot i que ella observa i decideix si en algun moment ha de retirar algun d'ells (per exemple si amb les dentetes un infant comença a mossegar i trenca o fa trossets).
Un estel de mar és porós i una petxina de nacre és ben llisa.
L'escorça d'un arbre pot donar sensacions molt diferents a un tronc ben polit.
Hi han pedres amb forats, amb esquerdes o llises que donen diferents experiències.
Quan els infants son molt petits és ideal preparar una panera i portar-la a l'aula.
Cap a finals de segon trimestre o bé quan l'educadora vegi que estan llestos, és el moment per viure "l'excursió" al nou espai.
D'aquesta manera poden viure el Niu com a experiència completa (la música, la sensació d'entrar a un món nou, la taula de llum, la tranquil·litat...).
Infants de 1 a 2 anys
Hi ha una diferència molt evident quan els infants ja han tingut experiència prèvia al Niu o bé és la primera vegada que hi van.
Ambdues experiències ofereixen aprenentatge i situacions on l'infant treu profit.
En aquesta franja d'edat et pots trobar amb infants en una etapa molt sensorial, que necessiten experimentar amb la boca, apilar els objectes, picar-los, tirar-los al terra... i d'altres infants que exploren l'objecte amb una observació més acurada com si el llenguatge intern ja comencés a obrir-se pas. Observen les múltiples possibilitats que ofereix l'objecte en les seves mans, interaccionant amb d'altres objectes i comencen a fer les primeres relacions (objectes que s'assemblen, imatges dels llibres que son iguals...).
D'altres infants ja utilitzen el llenguatge verbal i et diuen paraules per verificar la informació que tenen.
El llenguatge no verbal sempre és present i l'educador/-a, com coneix els infants, ja sap sense paraules si li estan preguntant, si necessita alguna cosa...
Per tant és una etapa que ofereix un ventall d'experiències tant pels infants com per l'educador/-a molt profitoses.
Com és en el cas dels nadons, el material s'ha de seleccionar en funció dels infants que hi van al Niu i en l'etapa en que es troben (si anem amb un infant amb molta necessitat de llençar coses al terra, buscarem material difícil de trencar o que si es trenca té fàcil reposició. Si hi ha un altre que encara experimenta molt amb la boca doncs farem com en el cas de nadons). El material pot anar variant i es pot anar diversificant en funció dels infants i de l'evolució del grup.
Infants de 2 a 3 anys
L'edat dels 2 cap als 3 anys es caracteritza perquè el llenguatge verbal pren el protagonisme, tot i que cada infant té el seu ritme i es comunica a la seva manera.
En aquesta edat ja es donen de manera clara les converses entre ells d'una manera més cooperativa, pot ser no tan descriptiva com en l'etapa de 1 a 2. I es donen situacions verbals molt divertides i fascinants. Fan preguntes més completes, fan correccions, tant entre ells com al propi/a educador/-a, s'ajuden els uns als altres a verficar la informació, et manifesten verbalment les seves demandes, dubtes i curiositats. Aprenen propietats de cada objecte (aquest vola, aquest s'arrosega, neda...), no sols el nom que l'identifica, nombren les diferències i el lloc d'on provenen. Cada cop el llenguatge és més ric, tenen més curiositat per saber més dels mateixos objectes, les famílies t'expliquen anècdotes del que aprenen i expliquen a casa sobre el Niu...
Continuem seleccionant material en funció dels infants i del grup però ara pot ser molt més divers i detallat.
Infants amb necessitats educatives especials:
Un Niu Inclusiu
Creiem que el Niu de Ciència és un espai ideal pels infants amb necessitats educatives especials. En aquestes edats és un repte però d'alguna manera ells et fan saber què volen i com ho volen i la diversitat d'estratègies que es poden anar provant solen ser ben creatives.
És possible que un infant amb simptomalogia autista no vulgui ni entrar al Niu. Podem preparar una panera amb el material i oferir-li en un altre espai on ell es senti segur. Podem anar provant amb l'ajuda de més recursos humans o d'especialistes si en venen a l'escola, anar fent visites molt curtes en braços si cal. Es pot anar amb un parell d'infants que facilitin la traquil·litat o bé provar només l'educador/-a amb l'infant de necessitats. En cap cas obligarem a cap infant a estar-se al Niu, però intentarem que poco a poc senti que és un espai segur com ho és l'aula. Les educadores en sabem força de l'adaptació en els canvis d'espai.
Els/les educadors/-es han der fer una adaptació curricular del Niu vers els infants de necessitats que tenen a l'aula. Es tracta de parlar-ho en equip, amb direcció i gestionar els recursos humans de l'escola per que aquests infants puguin gaudir del Niu.Es tracta, com tot, d'anar provant i veure què ens funciona i què no.
D'altres infants amb altres tipus de necessitat educativa, igualment es faran les adaptacions que es considerin.
